Art islàmic i mudèjar

Els primers pobles àrabs eren politeistes. Mahoma (571-632) convençut de ser un profeta d'Al.là (vocable amb el que es designa un únic déu) va decidir de fundar una nova religió monoteista com el cristianisme, revelada per l'arcàngel Gabriel que si li apareixia en les seves meditacions al mont Hira. Els deixebles de Mahoma van recollir les seves meditacions a l'Alcorà que vol dir "recitació" (dir o llegir en veu alta-predicar)

Perseguit per ser considerat un impostor va fugir de la Meca a Medina el 622, hègira (exili, fugida).

Desprès de la seva mort els seus deixebles es van estendre per tota Aràbia i pel nord d'Àfrica i es van establir a Damasc (Síria)

A l'inici del s VIII el regne visigòtic establert a la península i amb capital a Toledo va quedar dividit. Un dels reis en conflicte va demanar ajuda als musulmans que van desembarcar a Gibraltar l'any 711. En només 7 anys els musulmans van dominar la Península Ibèrica amb excepció de les muntanyes càntabres i pirinenques. L'ocupació va durar vuit segles fins que el 1492 els Reis Catòlics van ocupar Granada.

Al-Àndalus és el nom amb el qual es coneix la Península Ibèrica sota dominació musulmana. Es va islamitzar i va adoptar els costums musulmans.

Es van fer grans avenços en tots els camps de la ciència: astronomia, medicina, matemàtiques, biologia, geografia i es van fundar importants escoles a les mesquites.

L'art islàmic comprèn des del naixement de la religió (s VII) fins a l'actualitat.

En l'ambit de la Península Ibèrica , l'art islàmic comprèn els segles de domini musulmà, del 711 al 1492. Podem diferenciar tres etapes.

• L'època omeia i califal (755-1030)
• L'època almohade (1153-1212)
• L'època nassarita (1238-1492)

La majoria de pobles àrabs eren nòmades i no tenien una tradició arquitectònica pròpia. L'art musulmà va saber recollir es substrat artístic de les civilitzacions precedent: ús de columnes, arc de mig punt i dovelles bicolors (imperi romà). Utilització de voltes i cúpules (art bizantí). Arc apuntat i arc lobulat (art oriental) i l'arc de ferradura de l'arc visigòtic.

• L'art musulmà està fortament lligar a la religió
• Prioritat absoluta de l'arquitectura sobre qualsevol altra art plàstica
• La pintura, el mosaic o l'escultura van estar supeditades a l'arquitectura i tenien, per tant, una funció decorativa.

L'ornamentació es pot diferenciar en quatre tipus:

1. La geomètrica o llaceria.
2. La vegetal o d'atauric, formada per fulles que poden ser simples o dobles
3. L'arabesca, enllaça figures geomètriques i motius vegetals
4. La cal.ligràfica, formada per textos religiosos en escriptura cúfica (el tipus d'escriptura més antic en aquest idioma, prove de Kufa, Irak) o aràbiga

En l'àmbit decoratiu, també són característics els mocàrabs, prismes en posició vertical que pengen del sostre que embelleixen cúpules i voltes.

També es fan servir les rajoles ceràmiques.

la sala

• Els edificis són de dimensions regulars. Horitzontalitat
• Els materials constructius que s'utilitzen són el maó i la fusta preferentment. Per decorar s'utilitzen molts d'altres: marbre, fusta, guix, ceràmica...
• Ús de voltes i cúpules per cobrir edificis (cúpula gallonada, de mocàrabs i voltes nervades)
• Columnes i pilars com a elements sustentats ja que no havien de suportar sostres massa pesats
• Ús dels arcs de ferradura, de mig punt, apuntats i lobulats
• Decoració exterior austera però rica i variada a l'interior. Composicions geomètriques i vegetals repetitives: Horror vacui
• L'aigua i la llum tenen una importància fonamental

L'arquitectura islàmica es divideix en dos tipus: religiosa i civil

Interior de la sala d'oració de la Mesquita de Córdova

L'edifici més important és la mesquita, creat per les necessitats de la pregària col.lectiva.

La forma més freqüent és la planta rectangular en la qual podem diferenciar dues zones:

• La sala d'oració (haram): Dividida en naus perpendiculars al mur, orientat a la Meca (quibla). En el qual s'obre una fornícula sagrada o mihrab. La trona des d'on es dirigeix l'oració és el mimbar. De vegades, un espai enreixat separa el sobirà dels assistents (maqsura)

• El pati, porticat i descobert (shan) on hi ha el minaret des del qual es crida a l'oració, i la font de les ablucions en la qual els fidels s'han de rentar abans d'accedir al recinte.