Art romànic
La nau central estava coberta per una una volta de canó reforçada per arcs doblers que ajudaven a descarregar el pes en els pilars, mentre que les naus laterals, de menys alçaria, eres cobertes amb voltes d'aresta.
En els murs que separen les dues naus es distingeixen dos nivells superposats: les arcuacions, que comuniquen la nau central amb les laterals i la tribuna, un passadís superior en el qual s'obren petites finestres que ajuden a il.luminar l'interior.
El pes de la volta de canó obligava els arquitectes a utilitzar murs molt amples i massissos, que es van reforçar amb contraforts.
Als murs hi havia poques finestres.
A Catalunya destaquen importants esglésies rurals pels seus conjunts pictòrics. La Vall de Boí (Sant Climent del Taüll i Santa Maria de Taüll)
Destaquen per la seva influència llombarda San Vicenç de Cardona i la catedral de la Seu d'Urgell.
Els monestirs
Pensants com una ciutat tancada, tots els espais importants: església, sala capitular, dormitori, refectori, cuina, biblioteca, etc) es van agrupar al voltant del claustre, pati central enjardinat on els monjos portaven a terme les seves meditacions.
Els castells
Edificis civils de funció defensiva aixecats en indrets estratègics. Estaven envoltats per una muralla gruixuda i alta feta de pedra, en la qual s'obrien les portes d'entrada. A l'interior hi destacava la torre mestra encarregada de vigilar.
Eren residències fortificades on vivien els senyors feudals i un lloc de refugi per als habitants del feu.
L'escultura romànica
Supeditada a l'arquitectura. Acompleix una funció decorativa, però també d'adoctrinament. Hem de tenir en compte que hi havia molta gent analfabeta incapaç de llegir la Bíblia. El recinte monacal es va convertir en una mena de llibre d'imatges, en el qual portalades i capitells es van convertir en suports escultòrics.
Les temàtiques extretes de l'Antic i el Nou Testament i de les vides de sants, eren de caràcter religiós, també es van esculpir animals fantàstics o escenes de la vida quotidiana. També motius florals, vegetals i geomètrics de caràcter purament decoratiu.
A les portalades de les esglésies romàniques, destaca el timpà com a nucli escultòric clau on es representa la Teofania o Crist en Majestat, acompanyat pel tetramorf.
Envoltant el timpà, les arquivoltes, els brancals, la llinda i el mainell que van ser decorats amb nombrosos relleus geomètrics o figuratius estrictament religiosos. Al trecallums, sovint es representa la imatge de la mare de Déu.
Formalment es poden distingir les següents característiques:
- Figures hieràtiques, rígides i inexpressives
- Falta de perspectiva (profunditat) i absència de fons arquitectònics o paisatgístics
- Adaptació dels personatges al marc arquitectònic
- Horror vacui
- Perspectiva jeràrquica (més gran quan més important)
- Tendència a la geometrització i simetria de les formes
- Utilització de la policromia (avui perduda)
Les escultures devocionals
Les característiques que hem vist també són aplicables a les escultures devocionals.
Realitzades en fusta i policromades. Es poden diferenciar en tres grans temàtiques:
- La representació de Maria com a Sedes Sapientiae (tron de la saviesa)
- La crucifixió on diferenciem el Crist sofrent (humà) i el Crist triomfant (diví). Quan la imatge de Crist a la creu està vestida s'anomena Majestat.
- El Davallament de la Creu, grup escultòric en el qual s'hi poden veure també els dos lladres.
La pintura romànica
Supeditada a l'arquitectura. Les dues grans manifestacions pictòriques van ser:
- La pintura mural al fresc. Decorava murs, voltes i absis
- La pintura al tremp sobre fusta. Frontals d'altar
Es representaven les històries de l'Antic testament i del Nou testament. Habitualment es representava la imatge del Crist en Majestat (Maiestas Domini) presidint el Judici Final i de Maria (Maiestas Mariae) per a la decoració de l'absis del mur occidental i per a la zona central dels frontals d'altar.
Característiques formals de la pintura
- Adaptació de les figures a l'espai físic i al marc arquitectònic
- Absència de perspectiva i tendència a crear fons monocromàtics en comptes de paisatges o arquitectures
- Horror vacui
- Perspectiva jeràrquica
- Geometrització de les formes
- Simetria de les formes
- Definició de les formes mitjançant zones de color uniforme i delimitació dels contorns amb traços foscos
- Ús d'una amplia varietat cromàtica de tonalitats intenses (colors saturats)
Estils pictòrics
Al llarg dels s.XI i XII és possible diferenciar dues línies pictòriques:
- L'estil francoromànic: Oest de França i Castella. Naturalisme escènic, gust pel detall, expressivitat, moviment i espontaneïtat. Predilecció pels fons clars.
- L'estil bizantí: Itàlia i Catalunya. Absència d'efectes espacials i volumètrics. Hieratisme, frontalitat, allargament i estilització dels cossos, grandiositat compositiva i obsessió per la simetria. Obres solemnes, monumentals carregades d'espiritualitat.
