Grècia
Al s.VII a.C, el contacte amb la cultura egípcia i mesopotàmica va provocar l'eclosió de l'arquitectura i l'escultura gregues. Cap al s.V a.C la victòria contra els perses en les Guerres Mèdiques va servir per iniciar un període de completa autonomia cultural i artística. L'epicentre d'aquest món era la pròspera ciutat d'Atenes de Pèricles.
La decadència econòmica va arribar com a conseqüència dels conflictes entre les polis gregues, les Guerres del Peloponés (431-404 a.C) enfrontaren per un costat la Lliga de Delos (conduida per Atenes) i, per l'altre, la Lliga del Peloponés (encapçalada per Esparta). Durant els anys que duraren les guerres es cremaren ciutats, s'enfonçaren armades i els exèrcits van quedar aniquilats. Era el final de l'esplendor de la Grècia del s.V a.C.
Desprès de dues dècades en conflicte, cap ciutat podria comandar Grècia.
Els macedonis van aprofitar aquesta situació de debilitat per invadir Grècia al s.IV a.C. Sota el lideratge de Filip II i, més tard, sota el seu fill, Alexandre el Gran, van unificar totes les polis i van aconseguir conquerir els dominis de l'Imperi Persa.
Alexandre el Gran mor l'any 323 a.C. El seu imperi va quedar fragmentat de tan gran com era i la cultura de l'Antiga Grècia es va traslladar cap a Orient on es van fundar noves ciutats com Pèrgam o Alexandria. D'aquesta influència grega s'en diu hel.lenització. Segles desprès, Roma també acabaria absorbint part de la cultura grega.
Localització i evolució artística
Localització geogràfica.
Després de la civilització cretomicènica i de l'art que anomenem prehel.lènic, l'evolució de l'art grec es pot dividir en tres grans períodes:
- Arcaic (s. VII-475 a.C) S'inicia l'evolució artística i es fixen els estils arquitectònics
- Clàssic (475-323 a.C) Etapa compresa entre la fi de les Guerres Mèdiques i la mort d'Alexandre el Gran. Màxima esplendor artística grega.
- Hel.lenístic (323-31 a.C) Grècia exporta el seu art als diferents regnes macedonis fins ser absorbida per l'Imperi Romà.
Antecedents
L'antecedent de l'art grec és l'art cretomicènic, propi de les civillitzacions micèniques i cretenques (2600 a.C - 1200 a.C) ubicats a les ciutats continentals del Peloponès Micenes i Tirint i a l'illa de Creta.
Art cretenc o minoic
En arquitectura destaquen els palaus. Un dels elements característics són les columnes vermelles que s'eixamplen de la base cap al capitell. El seu capitell és un referent per a l'estul dòric grec.
Els palaus estaven decorats amb baixos relleus i pintures al fresc que recreen escenes de la vida quotidiana. Les figures representades a les escenes pictòriques estan influenciades pels egipcis tot i expressar una mica més de moviement.
"Los griegos llamaban Minos al gobernante de esta civilización, quien tenía preso al minotauro en los oscuros y estrechos pabellones del palacio, que era el propio laberinto y así no le era posible escapar de su cautiverio. Al monstruo, con cuerpo de hombre y cabeza de toro, se le ofrendaban periódicamente jóvenes hombres y mujeres para que se los comiera. Según la leyenda, un joven ateniense llamado Teseo se dispuso a matar al minotauro y para ello se dirigió a la isla de Creta. Al llegar conoció a Ariadna, quien era la hija de Minos y ambos se enamoraron; entonces fraguaron un plan para que Teseo pudiera salir del laberinto después de matar al Minotauro. Ariadna le entregó al héroe un ovillo de hilo y este empezó a desenrollarlo desde que entró a los pasadizos del laberinto para encontrarse con el minotauro; luego, pudo matar al monstruo y al fin logró salir siguiendo el trayecto que había dejado el hilo en su recorrido"
Art micènic
El poble micènic era un poble guerrer. La ciutat de Micenes estava fortament emmurallada. A l'interior hi destaca el palau organitzat al voltant del mégaron, l'estructura del qual va ser el punt de partida per al temple grec.
També van ser importants els thólos o tombes dels prínceps micènics, origens dels santuaris circulars grecs.
Característiques generals de l'art grec
La gènesi creativac de l'art grec es basa en conceptes com home, natura, raó, harmonia i bellesa. Van ser model i referència de l'art romà i de les posteriors reinterpretacions renaixentistes (XVI i XVII) i neoclàssiques (finals del XVIII)
Protàgores va dir "L'home és la mesura de totes les coses". Sobre la base d'aquest pensament, les manifestacions tant arquitectòniques com escultòriques van deixar de banda el monumentalisme dels estils orientals anteriors i van reflectir la bellesa en relació i proporció a l'ésser humà.
En aquesta recerca de bellesa i harmonia els ediificis van anar guanyant en esveltesa i elegància, en part gràcies a les minucioses correccions visuals efectuades a partir de càlculs matemàtics.
En el terreny de l'escultura, el progrés cap a la bellesa va consistir en la representació cada cop més naturalista del cos humà.
Urbanisme: La construcció de la democràcia
L'urbanisme de les ciutats gregues va estar condicionat per tres factors:
- El caràcter independents de les polis
- La topografia montanyosa
- La introducció de la democracia a Atenes
Les polis estaven emmurallades, preparades per als conflictes bèl.lics que tenien lloc a Grècia.
La zona més alta de la polis, també fortificada, s'anomena acròpolis, recinte on es contruiren tots els edificis de caràcter sagrat.
La instauració de la democràcia i la participació dels ciutadans en el govern de la ciutat va generar la necessitat de construir llocs de reunió i espais comuns al voltant de l'àgora o plaça pública.
Arquitectura grega
L'arquitectura grega:
- adapta els edificis a l'escala humana
- recerca constant de la bellesa (perfecció i equilibri de les formes)
- utiliitza un sistema constructiu arquitravat
- predomini de les línies horitzontals i verticals
- tres elements fixos: base, fust i entaulament (arquitrau, fris, cornisa i frontó)
- simetria i harmonia visual (correcció d'aberracions òptiques). A les columnes mitjançant l'èntasi,
La preocupació per construir espais al servei del ciutadà, tenint en compte l'escala, les dimensions, la funcionalitat i la perspectiva dels edificis i la relació d'allò construit amb l'espai exterior pertemeten afirmar que l'urbanisme va néixer a la Grècia clàssica.
Estils arquitectònics
Segons l'època, la proporció i les formes dels elements que formen l'estructura dels edificis, cavien. Es determinen tres ordres:
- Dòric (a partir del s.VII a.C)
- Jònic (a partir del s.VI a.C)
- Corinti (a partir del s. IV a.C)
