Primeres civilitzacions


La terra entre rius

Les tribus que s'establiren en aquestes zones van ser capaces de tenir una producció agrícola que produís excedent o bé gràcies a noves tècniques de conreu o bé gràcies a la fertilitat de les terres que es trobaven entre el Tigris i l'Eufrates. L'excedent en aliments va contribuir als inicis de l'activitat comercial, l'intercanvi d'objectes i l'aparició de nous oficis desvinculats de l'agricultura.

L'activitat agrícola i comercial i les noves comunitats que s'establien a les ciutat estat havien d'estar regides d'alguna manera: La llei. I la llei havia d'estar escrita.

Localització i evolució Artística

Al Pròxim Orient s'hi diferencien els següents períodes artístics:

  • Sumeris (IV mil.lenni a.C): Ciutat d'Ur, primers temples elevats i escultures de ple volum
  • Accadis (III mil.lenni a.C) i Babilonis (XVIII a.C): Ziggurat
  • Assiris (VII a.C): Palaus i relleus
  • Perses (VI a.C): Ciutat com Persèpolis i Susa, palaus i tombes
  • Fenicis (XI i VII a.C): Tenien com a models els egipcis i els grecs i el van propagar pel Mediterrani
  • Egipcis (3000 a.C- 31 d.C) Sistema propi de representació al marge de Mesopotàmia

Mesopotàmia (Sumeris, Accadis i Assiris)

Arquitectura

Les restes arqueològiques de les civilitzacions mesopotàmiques van ser descobertes al s.XIX, des de llavors han patit furts, robatoris i destruccions parcials o totals. Les darreres durant la guerra d'Irak al 2003.

http://www.abc.es/cultura/arte/20130525/abci-civilizacion-mesopotamia-bombas-irak-201305241600.html

L'arquitectura va estar condicionada per l'entorn: Escassedat de pedra i fusta. Això va obligar els constructors a utilitzar la tova.

Van ser els primers en construir arcs i voltes. Els edificis s'adornaven amb relleus i amb ceràmica vidrada.

Hi distingim tres tipologies arquitectòniques principals: els temples, els palaus i les tombes.

Els temples es construïen sobre monticles de terra això va evolucionar en la forma piramidal del ziggurat.

Ruïnes del Zigurat d'Ur, (2100 a.C)
Ruïnes del Zigurat d'Ur, (2100 a.C)
Il.lustració de la entrada al Temple de Marduk amb les portes d'Ishtar al fons
Il.lustració de la entrada al Temple de Marduk amb les portes d'Ishtar al fons
Portes d'Ishtar , 575 a.C
Portes d'Ishtar , 575 a.C

Escultura

Els sumeris van tallar figures exemptes, cilíndriques i volumètriques. Normalment són figures hieràtiques i frontals. També van introduir les esteles commemoratives que s'utilitzarien durant totes les civilitzacions mesopotàmiques (estela de Naram-sin)

Els assiris desenvoluparen el relleu historiat: Escenes de casa del palau d'Assurbanipal.


Pèrsia

Els monarques perses tenien poder absolut, eren venerats pel seu poble i tot i no ser considerats deïtats se'ls construïa grans palaus. En canvi no van construir temples perquè retien culte al seu deu en espais oberts.

Arquitectura

Seguint el model assiri construïen els palaus sobre grans plataformes de maó, fusta i pedra. Totes aquestes construccions es van aixecar seguint un model constructiu arquitravat.  Els murs dels palaus estaven decorats amb frisos de relleus en els quals s'exaltava el poder del rei.

Palau de Darius, Persèpolism 552-482 a.C
Palau de Darius, Persèpolism 552-482 a.C
Fris dels arquers, 521-486 a.C
Fris dels arquers, 521-486 a.C

Els autors discrepen sobre l'origen de les tombes perses. Es van basar en els temples grecs per construir-les? En els hipogeus egipcis?En el ziggurat mesopotàmic?

Tomba de Cir el Gran, 559-529 a.C
Tomba de Cir el Gran, 559-529 a.C
Naqsh-e Rustam, Tomba de Darios I,521-485 a.C. Dinastia Aquemènida
Naqsh-e Rustam, Tomba de Darios I,521-485 a.C. Dinastia Aquemènida

Fenicis

Art eclèctic a partir de models egipcis, mesopotàmics i grecs. Es van convertir en transmissors de tècniques i tendències artístiques per tot el Mediterrani.

Van construir sarcòfags antropoides. A la tapa es reproduïa el rostre del difunt.

A Espanya, on van arribar a la recerca de metalls, hi ha dos jaciments importants : el tresor d'Alisenda (Càceres) i Carambolo (Sevilla) del segle VII a.C


Egipte

L'art egipci estava molt relacionats amb la religió i la mort. Pensaven que per a viure la vida del més enllà necessitarien el cos i per això es momificaven. L'ànima havia de tornar al cos en el moment de la resurrecció. Si el cos, però, no havia suportat el pas del temps, el faraó o rey disposava d'una estàtua que el substituïa.

Howard Carter descobreix la tomba de Tutankamon
Howard Carter descobreix la tomba de Tutankamon
Máscara de Tutankamon, 1327 a.C
Máscara de Tutankamon, 1327 a.C

Arquitectura

Destaca per tres característiques:

  1. De grans dimensions, colossals i monumentals
  2. S'hi fan servir grans carreus tallats d'una manera uniforme
  3. Segueix unes regles inamovibles
  4. Obres d'estructura arquitravada

Les construccions egípcies més importants són les tombes (mastabes, piràmides i hipogeus) i els temples.

La mastaba

Utilitzada per nobles, faraons i alts funcionaris durant l'Imperi Antic. A l'interior hi havia una capella funerària que es tapiava amb una gran llosa.

La piràmide

El desig de magnificar les tombes va fer que es superposessin les mastabes.

A les cambres centrals de les piràmides hi havia el sarcòfag del faraó acompanyat de la seva estatua de substitució.

Necròpolis de Gizeh
Necròpolis de Gizeh
Mastaba de Saqqara
Mastaba de Saqqara

L'hipogeu

A la darreria de l'Imperi Antic es construeixen tombes excavades en la roca destinades a personalitats secundàries. Durant l'Imperi Nou els faraons també es fan enterrar en hipogeus.

Els temples

Grans construccions dedicades als déus. S'hi axedia a través d'una avinguda d'esfinxs anomenada dromos. Aquesta aviinguda portava fins l'entrada del temple.

Dromos de Karnak
Dromos de Karnak

La porta del temple estava formada per dues grans pilones.

Pilones del temple de Luxor
Pilones del temple de Luxor
Necròpolis de El-Hawawish
Necròpolis de El-Hawawish

Temple de Rasmes II, Espeu (temple funerari), Abu Simbel
Temple de Rasmes II, Espeu (temple funerari), Abu Simbel

Capitells