Roma
A la darreria del s.VIII a.C la península itàlica estava habitada per diferents pobles: els ligurs, els samnites, els sabins i els llatins. Aquests dos últims van fundar l'any 753 a.C un poblat anomenat Roma. Amb el temps aquest poblat es va convertir en la capital de l'imperi més gran conegut a Europa i que s'estenia al llarg del mediterrani. Els seus orígens són confusos i s'atribueix als germans Ròmul i Rem.
A partir de la seva fundació, la historia de l'Imperi Romà es divideix en tres grans períodes:
Monarquia (753-509 a.C): Etapa governada pels reis, els tres últims etruscs. poble que va habitar la zona de la Toscana i va deixar un llegat artístic important en l'evolució de l'art romà.
República (509-31 a.C): Etapa iniciada amb l'expulsió dels etruscs i en la qual els romans van conquerir molt indrets del món conegut. Durant aquest període van derrotar els cartaginesos a les anomenades Guerres Púniques.
Imperi (31 a.C- 476 d.C): Donat que Roma s'havia fet tan gran, calia un nou model polític per governar els territoris conquerits. EL nou sistema estaria liderat per un emperador i dividia els territoris en províncies.
L'imperi es divideix entre els anys 395 i 475 entre l'imperi romà d'occident i el d'orient.
A partir del segle V, les tribus bàrbares del nord d'Europa inicien una reconquesta dels seus dominis fins que l'any 476 l'últim emperador romà d'occident Rómulo Augústulo (un noi de 15 anys) és vençut pels ostrogots.
Localització i evolució artística
Podem parlar de Roma des de l'expulsió dels etruscs el 509 a.C fins el 476 d.C. No obstant això, des d'un punt de vista cultural i artístic no es pot parlar d'un art pròpiament romà fins al s.II a.C.
L'art romà es diferencia en dos períodes:
- El Republicà (s.III - I a.C): Durant el qual s'observa la influència de les formes culturals gregues.
- L'imperial (s.I a.C - V d.C): A partir de la darreria del s.III d.C es distingeix l'art tardoromà.
L'art etrusc com a antecedent
No es pot entendre l'art romà sense conèixer els seus antecedents. Els etruscs eren un poble procedent de l'Àsia Menor. Ja comerciaven amb les colònies gregues del sud de la península itàlica al s.VIII a.C . Per això podem afirmar que la cultura etrusca barreja l'art oriental amb l'art grec. Totes les manifestacions de l'art etrusc van estar dominades per les creences religioses i els ritus funeraris.
L'aportació d'aquest poble a l'arquitectura fou de molta importància.Els etruscs van portar d'Àsia l'ús de l'arc i les volta, dos elements d'origen mesopotàmic que es convertirien en la base de l'arquitectura romana.
Els edificis públics etruscs han desaparegut però se'n conserver de religiosos: tombes i temples.
Pel que fa als temples etruscs, la majoria no ens han arribat en bones condicions perquè tret de la part inferior feta en pedra, tot ha desaparegut ja que s'usaven materials no duradors com fusta i maó.
Coneixem les seves característiques gràcies a les descripcions de Vitrubi. A diferència dels temples grecs, els etruscs donaven més importància a la façana principal i a l'interior es separava en tres cel.les dedicades a les divinitats més importants. La construcció dels temples era arquitravada i d'un ordre que heretaran els romans: el toscà caracteritzat per:
- Una columna llisa amb base i capitell geomètric a la manera dòrica (amb àbac, equí i collarí)
- Entaulament format per arquitrau llis, fris llis i una cornisa
L'escultura etrusca
EL principal tema de l'escultura etrusca és l'àmbit funerari. Obres esculpides en bronze i terracota principalment reprodueixen els difunts.
Formalment s'aprecien aspectes de l'escultura arcaica grega com és el somriure forçat (arcaic), els ulls ametllats. l'ús de la geometria i un cert hieratisme.
El realisme escultòric
Durant el primer període de Roma, alguns dels reis de la ciutat van ser etruscs. Els etruscs havien adquirit molta experiència en el camp de l'escultura i tot i desprès de la seva expulsió van mantenir colònies etrusques a dins Roma. Aquests escultors van desenvolupar el retrat.
El retrat serà molt important dins l'estatuària romana. S'abandona la idealització hel·lenística pels motius:
- Importància de l'individu
- Homenatjar algú que ha servit l'estat
- Mostrar les habilitats de representació naturalista
La pintura
Cal destacar la decoració mural de les tombes. Representaven la quotidianitat dels individus en l'altra vida. Es representen amb colors vistosos festes per acomiadar-se dels morts amb balls i música.
En alguns casos es va utilitzar la llei de la frontalitat egípcia (cara i perfil), i es van perfilar les figures amb negre. Allargament desmesurat de peus i dits amb la intenció de simular moviment.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L'ART ROMÀ
La cultura i l'art romà tenen un origen molt eclèctic. Assimilaren moltes influències i molt variades dels diferents pobles conquerits:
-Etruscs
-Grecs
-Influència hel.lenística vinguda de l'Orient pròxim i l'Egipte
En arquitectura es fusionen els models etrusc i grec:
S'incorpora l'arc de mig punt i la volta de canó o d'aresta (elements d'origen oriental que assumeix a partir de l'arquitectura etrusca)
A més, fa servir els tradicionals ordres grecs i hi afegeix l'ordre toscà, d'origen etrusc i l'ordre compost que mescla elements del capitell jònic i del corinti.
Priorització dels aspectes tècnics i funcionals davant dels estètics. Desenvolupament de l'enginyeria.
De l'escultura hi ha gran presència en l'àmbit públic i privat. Gust pel realisme. Consciència històrica del poble romà.
Les parets i els terres dels edificis es decoren amb pintures i mosaics.
Urbanisme i arquitectura
Són les dues arts que expressen millor el caràcter romà i també els instruments de romanització de l'Imperi ja que homogeneïtzen totes les ciutats de les terres conquerides.
A tota nova ciutat conquerida s'aplica un ordenament geomètric en quadrícula . Es divideix la ciutat en quatre parcel.les separades per dos carrers principals: el cardo (nord-sud) i el decumà (est-oest). A l'encruament s'hi construeix el Fòrum.
Al Fòrum s'aixequen tots els edificis públics més importants (temples, basíliques, la cúria, l'arxiu, els monuments commemoratius...)
Tenen una gran importància per al desenvolupament del territori les vies de comunicació. La Via Augusta va ser una de les vies principals que unia Roma amb Cadis passant per Tarraco.
Exemples de ciutats recuperades i conservades són Pompeia i Herculà, a Nàpols i Mèrida a Espanya.
Tipologies arquitectòniques
En l'àmbit privat:
Cases unifamiliars-domus o de veïns-insulae. Els emperadors es fan construir grans vil.les i palaus als afores.
En l'àmbit públic podem diferenciar els edificis religiosos i els edificis civils.
EDIFICIS RELIGIOSOS
Els temples: Estan elevats sobre un pòdium, preeminència d'una façana principal, ressaltada amb un pòrtic i al qual s'accedia per una escalinata.
També hi havia temples de planta circular (Thólos) a la manera dels temples grecs, de vegades coberts amb grans cúpules com el Panteó de Roma.
EDIFICIS CIVILS
a) Monuments destinats a la diversió:
-Termes: Banys públics. Destaquen els de Caracal.la a Roma.
-Teatres: Construccions d'estructura semicircular semblant a la dels teatres grecs.
(Mèrida, Sagunt i Tarragona)
-Amfiteatre: Construcció de planta el.líptica sorgida de la unió de dos teatres. Es celebraven lluites de gladiadors, naumàquies i venatonies (lluites d'animals)
-Circ: Lloc on s'organitzaven les curses de quadrigues i es feien activitats atlètiques.
b) Monuments de caràcter administratiu:
-Basílica: generalment rectangular, format per tres naus cobertes amb volta de canó i mitja cúpula al fons. Destinada al comerç i l'administració de justícia.
c) Monuments commemoratius:
Símbols d'un imperi poderós. Van tenir una gran transcendència i es recuperen al Barroc i al s-XIX amb una iconografia cristiana.
-Columnes commemoratives
-Arcs de triomf
Materials
Els romans construïen els seus edificis amb pedra i maó, a partir del s.II a.C introdueixen el marbre.
Els romans també van utilitzar un nou tipus de parament fet amb una barreja de grava, pedres petites, sorra, calç, aigua i cendres volcàniques anomenat opus caementicium. Va permetre cobrir espais enormes amb grans arcs i voltes.
Als temples romans també s'hi trobaven altres elements dels temples grecs com, per exemple, la forma rectangular de la planta, la divisió de l'interior en dos espais: pronaos o pòrtic i cèl.la o naos on es guardava l'estàtua del déu, i envoltar tot l'edifici de columnes, que en el cas de la cèl.la estan adossades al mur.
Escultura romana
En mols casos l'escultura està subordinada a l'arquitectura ja que serveix per ornamentar edificis i monuments. Es desenvolupen dos gèneres característics:
a) El retrat: S'inclou el bust, l'escultura exempta i l'escultura eqüestre (retrat de Marc Aureli). En un primer moment aquestes escultures agafen com a referència l'escultura funerària etrusca i l'estatuària grega del període hel.lenístic (s.III a.C).
Desprès, cap al s.I d.C els retrats imperials adopten un cert idealisme tot i que molt afectat pel corrent popular d'humanitzar els gestos. Cap als s. III-V d.C la tendència és simplificar les formes, l'esquematització i una voluntat de solemnitat del personatge, tot anticipant la rigidesa de l'art bizantí.
b) El relleu històric: Recrea amb gran realisme i vivacitat escenes bèl.liques que subratllen la grandesa de l'Imperi. Els relleus s'esculpeixen en monuments commemoratius com altars (Ara Pacis), arcs de triomf i columnes exemptes. Els relleus s'adeqüen sempre a l'espai arquitectònic als quals estan subordinats.
La decoració pictòrica
La cultura i l'art grecs són presents en les pintures romanes. Arriben pintures gregues amb els botins de Grècia que influeixen en les temàtiques de les pintures.
S'estén la pintura decorativa d'interiors (s. I a.C) utilitzant la tècnica de pintura mural al fresc i mostrant una preferència per temàtiques quotidianes.
Hem pogut assabentar-nos d'aquestes pintures gràcies a l'estat de conservació de les pintures de Pompeia i Herculà.
Característiques: ús de la perspectiva, un alt grau de realisme, el detallisme, la precisió, la riquesa cromàtica i la força expressiva.
ESTILS DE PINTURA ROMANA:
a) Estil d'incrustació: De mitjan del s. II a. C fins al s.I a.C). Estil d'influença grega, imitació de grans lloses de marbre o columnes.
b) Estil arquitectònic: Simulava elements arquitectònics pintats, creant il.lusions òptiques d'obertura a l'exterior. S'incorporen escenes mitològiques , paisatgístiques o humanes al centre del mur.
c) Estil ornamental: Darreres dècades del s.I a. C a Roma. Substitueix els edificis del segon estil per una arquitectura fantàstica i de perspectives impossibles. Els murs s'obren com finestres a un món imaginari.
d) Estil il.lusionista: Apareix a Pompeia després del terratrèmol del 62 d.C. Arquitectures amb presència d'escenes d'amor, picaresques, mitològiques i de la vida quotidiana i familiar.
A més de la pintura mural també s'han conservat pintures sobre fusta i al tremp que segueixen els mateixos paràmetres realistes propis de l'art romà.
El mosaic romà
Llegat hel.lenístic. El seu gran desenvolupament es produeix en l'època imperial (del s.I a.C al II d.C). La seva aplicació tant en terres com en parets és clarament ornamental.
Es construeix amb petits trossos de pasta de vidre, esmalt o marbre anomenats tessel.les.
Es distingeixen tres tècniques
- L'Opus tesellatum
- L'Opus vermiculatum
- L'Opus sectile
Els primers temes són agafats de la mitologia i la pintura gregues (la batalla d'Alexandre el Gran). Més tard el repertori temàtic s'ampliarà.
Art paleocristià o tardoromà
El cristianisme es va començar a estendre a mitjans del s.I. L'any 313 l'emperador Constantí concedeix la llibertat religiosa als cristians i el 380, amb l'edicte de Teodosi, el cristianisme és declarat religió oficial de l'Imperi.
A partir d'aquest moment les obres conservades a Roma són de temàtica cristiana i les escultures de caràcter pagà són destruïdes.
Els edificis s'adapten a les necessitats litúrgiques i es crea una iconografia que barreja els temes religiosos amb els pagans.
L'amplitud de la basílica romana i el fet que fos un edifici on mai s'havia donat culte a altres religions fan de la basílica el lloc ideal per a la nova religió cristiana.
L'interior de l'edifici manté una planta rectangular dividida en 3 o 5 naus a les quals s'afegeix el transsepte a l'espai que precedeix l'absis. La coberta és de fusta a dos aiguavessos, oculta a l'interior amb taulers llisos o cassetonats.
Colosseu o amfiteatre Flavi
"Mientras permanezca el Coliseo, Roma permanecerá, cuando caiga el Coliseo, caerá Roma, y cuando caiga Roma... caerá también el mundo."
L'amfiteatre Flavi (construït per la dinastia Flavia d'emperadors) ha arribat als nostres dies conegut com El Colosseu. Aquest malnom li ve donat per una estàtua colossal de Neró que no ha arribat als nostres dies.
És un dels monuments més famosos de l'Antiguitat Clàssica.
Catalogació o Fitxa tècnica
Títol: Colosseu o Amfiteatre Flavi
Autor: Desconegut (encarregat per l'emperador Flavi Vespasià)
Cronologia: s.I 72-80
Tipologia: Amfiteatre
Materials: Blocs de marbre travertí, formigó, maó, pedra i estuc
Estil: Romà imperial
Localització: Roma
