"8:7 El primer ángel tocó la trompeta, y hubo granizo y fuego mezclados con sangre, que fueron lanzados sobre la tierra; y la tercera parte de los árboles se quemó, y se quemó toda la hierba verde.
8:8 El segundo ángel tocó la trompeta, y como una gran montaña ardiendo en fuego fue precipitada en el mar; y la tercera parte del mar se convirtió en sangre.
8:9 Y murió la tercera parte de los seres vivientes que estaban en el mar, y la tercera parte de las naves fue destruida.
8:10 El tercer ángel tocó la trompeta, y cayó del cielo una gran estrella, ardiendo como una antorcha, y cayó sobre la tercera parte de los ríos, y sobre las fuentes de las aguas.
8:11 Y el nombre de la estrella es Ajenjo. Y la tercera parte de las aguas se convirtió en ajenjo; y muchos hombres murieron a causa de esas aguas, porque se hicieron amargas.
8:12 El cuarto ángel tocó la trompeta, y fue herida la tercera parte del sol, y la tercera parte de la luna, y la tercera parte de las estrellas, para que se oscureciese la tercera parte de ellos, y no hubiese luz en la tercera parte del día, y asimismo de la noche."
Art romànic
Desprès del cessament de les invasions bàrbares, l'Europa cristiana assoleix una etapa d'estabilitat gràcies a:
- La calma política dels diversos regnes europeus
- La implantació del feudalisme
- La supremacia de l'església com a institució i focus cultural
El culte a les relíquies i la conquesta de terra santa va estimular el pelegrinatge a llocs com Santiago de Compostel.la, Roma o Jerusalem facilitant la itinerància de mestres i artistes locals possibilitant que estils artístics regionals adquirissin una ressonància europea.
El segle Vl es va fundar l'ordre benedictí amb la idea d'una vida en comú dedicada a Déu i amb la màxima de "ora et labora". Els monjos havien de guardar tres vots fonamentals: obediència al seu superior, castedat i pobresa.
L'artistocràcia feudal es relacionaria amb les abadies per assegurar-se la salvació eterna mitjançant donacions econòmiques, agrícoles i artístiques.
Al segle XI va haver-hi una augment de la producció gràcies a l'auge demogràfic, els progressos tècnics i per tant, els rendiments agraris. Això facilità que la societat europea anés entrant en una fase d'evolució econòmica, política i cultural que es veiés reflectida a les ciutats.
Els centres urbans es van convertir en nuclis vitals importants on el comerç i l'artesania eren molt importants gràcies a una classe social que podia adquirir-los: la burgesia.
Localització i evolució artística
L'art romànic es va estendre des dels països escandinaus fins al sud d'Itàlia i el nord de la Península Ibèrica.
Representa el primer estil internacional europeu. Es pot dividir en tres etapes:
- Primer romànic (final del X i princips de l'XI)
- Romànic ple (final del s.XI fins a mitjan s.XII)
- Romànic tardà (mitjan s. XII fins a primers anys del s XIII)
Característiques generals de l'art romànic
Romànic és un terme que engloba una sèrie d'obres que tenen en comú l'arc de mig punt, la volta de canó i la volta d'aresta que es podien veure ja a l'arquitectura romana.
Si en el terreny arquitectònic l'herència clàssica és notòria, no ho es pas, en altres àmbits. Els conceptes d'imitació, naturalisme o proporcionalitat queden totalment obsolets en el romànic. Es dona prioritat al valor dels materials i a la funció al.legòrica i simbòlica de la imatge.
En totes les obres s'aprecia la voluntat de declarar el triomf de l'església cristiana.
L'estil fonamentalment religiós de l'art romànic fa que catedrals, esglésies i monestirs siguin les edificacions més representatives.
El fenomen del pelegrinatge va potenciar la construcció de nombroses esglésies i catedrals, l'estructura de les quals va estar molt lligada a la seva funció i simbolisme. Sempre es van edificar orientades d'est a oest, de manera que el primer raig de llum solar entrés per l'àbsis i l'últim per la portalada principal.
Es va recuperar el transsepte compost per una o diverses naus que creuen perpendicularment el cos central de longitudinal: planta cruciforme.
La planta cruciforme pot ser de dues classes: de creu grega (si els braços són iguals) o de creu llatina ( si són desiguals).
On es troben el transsepte i el cos longitudinal hi trobem el creuer, cobert habitualment per un cimbori.
La nau central estava coberta per una volta de canó mentre que les naus laterals, de menys alçada eren cobertes per volta d'arestes.
Al presbiteri es situava el cor dels clergues i l'altar major.
A més de l'habitual absis semicircular o poligonal es va idear el deambulatori o girola, un passadís semicircular que prolongava les naus laterals envoltant la part posterior del presbiteri en el qual s'obrien unes petites capelles anomenades absidioles.
Aquest passadís facilitava el transit dels pelegrins quan anaven a venerar les relíquies guardades a la cripta.
A partir de l'estructura primitiva paleocristiana, algunes esglésies van construir un espai anomenat nàrtex, utilitzat com a atri o pòrtic d'entrada a l'edifici.