El terme gòtic va ser introduït pels artistes renaixentistes que el consideraven un art inventat per les tribus godes que havien estat la causa de la destrucció i l'oblit de la cultura i l'art clàssic de l'Imperi Romà.
Les societats europees continuen creixent demogràficament gràcies al perfeccionament de l'agricultura i al comerç. Feudalisme, religió i monarquia són els tres grans eixos sobre els que s'estructura la societat medieval. El s.XIII va veure períodes de prosperitat econòmica que van permetre la puixança dels burgs i de les ciutats i el sorgiment d'una nova classe social, la burgesia.
Aquest nou grup social va facilitar que la cultura (que fins aleshores havia estat controlada pels monestirs rurals) passés a les ordres de les ciutats (franciscans i dominicans) que van fundar escoles i universitats que esdevindrien veritables centres de la cultura europea.
A mitjan segle XIV la fam, les guerres (la Guerra dels Cent Anys entre França i Anglaterra, l'avanç turc per l'Orient, guerres marítimes entre les repúbliques italianes, la Reconquesta a Espanya) i les epidèmies (Pesta Negra del 1348) van significar un daltabaix demogràfic i econòmic de les ciutats europees. Uns 75 milions de persones van morir durant aquests anys, un terç de la població com a conseqüència de la pesta.
Analfabets i profundament supersticiosos, la majoria d'afectats per la Pesta Negra creien en la Ira Dei o ira de Déu, atribuint la plaga a un merescut càstig diví. D'aquí que es comencessin a generalitzar processons de penitents gegantines (de fins a més de 10.000 persones), gent que es flagel·lava constantment per tal de redimir-se als ulls de Déu (amb el consegüent perill d'accentuar l'epidèmia transportant-ne els bacteris d'un poble a un altre). Els penitents anaven equipats amb enormes fuets i creus de ferro, exaltats d'una profunda xenofòbia antisemita i anunciant la fi del món i l'Apocalipsi.
No obstant això, els canvis en la vida espiritual no van tardar en arribar, la vessant espiritual més intangible va ser substituïda per una religió més sentimental i humana. A les acaballes de l'edat mitjana es va desenvolupar una nova corrent de pensament: L'humanisme
L'art gòtic s'origina a París i les seves rodalies. L'art gòtic queda fixat cronològicament entre mitjan sXII i les primeres dècades del s.XIV. A Espanya, Anglaterra i Portugal el gòtic s'estendria al llarg del s.XV i durant els primers anys del s.XVI.
Podem diferenciar tres grans cicles:
L'arquitectura fou l'expressió artística principal. Les catedrals van ser les construccions més importants i van ser motiu d'orgull per a les ciutats que en tenien arribant a competir entre elles.
El sentit ascensional de les formes i la intensa lluminositat de l'interior cercava de recrear un espai diví per sentir-se a prop de Déu.
Aquesta proximitat entre Déu i els homes també es va accentuar en el terreny escultòric i pictòric. Tot i que es manté la temàtica religiosa, la trobem representada amb trets molt més suaus, més naturalistes i menys distants que els obres pròpies del romànic.
L'aparició de la burgesia com a nou consumidor artístic afavoreix obres de temàtica profana.
Gràcies a l'arc ogival i a la volta de creueria s'aconsegueix alliberar els murs i les voltes de pes i es possible de posar grans finestrals que permeten l'entrada de llum. L'alçada i l'amplitud de les naus així com l'alleujament dels murs, va obligar els arquitectes a reforçar-ne externament l'estructura.
Això és va aconseguir amb un sistema d'arcbotants i de contraforts que compensaven el pes de les voltes.
Pel que fa a la planta, la catedral gòtica presenta la següent organització:
L'alçat interior es divideix en tres nivells:
A l'exterior el més destacat és la façana occidental.
Altres elements que hi podem trobar:
Esta página web ha sido creada con Jimdo. ¡Regístrate ahora gratis en https://es.jimdo.com!