La pintura

Els instruments tradicionals del pintor la paleta, el pinzell i l'espàtula.

Altres instruments més actuals que els pintors fan servir són les mans, els sprays, els tubs aplicats de manera directa...

Per dibuixar es fan servir eines com ara els llapis, la ploma, la barra de grafit, el llapis conté, el carbonet...

El primer suport de la pintura va ser la paret de les coves (pintura parietal). Fins al s. XVII és va utilitzar la fusta com a suport principal de les pintures (pintura sobre taula), desprès fou substituït pel llenç.

Un altre suport és el mur, que dona nom a la pintura mural. Les tècniques pictòriques de la pintura mural són el tremp i el fresc.

Cal afergir-hi com a suport, el pergamí, de gran importància en l'art de la il.luminació.

Per aconseguir la matèria pictòrica calen dos elements indispensables: els pigments del color i els aglutinants. Al llarg de la història la manera de trobar o fabricar ambdós productes ha anat canviant.

Algunes de les tècniques més importants han estat:

• El tremp: Rovell d'ou barrejat amb làtex vegetal i aigua. Fou utilitzat pels pintors del renaixement especialment per cobrir murs.
• El fresc: La més usual de la pintura mural . Es realitza sobre una argamassa de calç humida que serveix de suport per als pigments dissolts en aigua.
• L'oli: La tècnica més utilitzada és l'oli sobre taula o l'oli sobre llenç. Els pigments s'aglutinen amb oli de llinassa o de nou.
• L'encàustica: Preparat amb pigments dissolts en cera fosa i resina que fan d'aglutinant.
• Pintura acrílica: Emulsió de mol.lècules d'acrilat (comunes al plàstic) amb aigua. S'aixuga ràpidament.
• Pintura matèrica: Ús de terres i materials minerals i d'altre tipus
• Collage: Addició sobre el suport de diversos elements (fotografies, trossos de diaris o de revistes...)
• L'aquarel.la: Pigments aglutinats amb goma aràbiga. Només fa servir colors transparents i lleugers.

Hi ha altres tècniques pictòriques seques: El pastel, pigments aglutinats i amb forma de barretes cilíndriques. Les ceres que aglutinen el pigment amb cera líquida.

El dibuix és, generalment, la fase preparatòria d'una obra major fins al XVIII quan comença a agafar un protagonisme propi.

El daurat: Aplicar làmines de pa d'or a la superfície de l'obra.

L'esmalt: Pasta de vidre en pols barrejat amb plom. El suport preferit és l'or, l'argent i el coure.

El vitrall: Es treballa a la manera d'un mosaic sobre un dibuix previ. Les peces, desprès de pintades s'introdueixen al forn perquè el color s'integri amb el vidre.

Desprès s'uneixen amb plom i es munten sobre estructura de ferro.

El mosaic: S'utilitza com a paviment o per decorar murs. Es compon de tessel.les (peces petites de pedra, marbre, granit...) Segons la mida de les tessel.les poden ser: Grans, opus sectile, opus tesellatum si son mitjanes i regulars, i opus vermiculatum, amb tessel.les petites i de formes diverses.

El gravat mereix una esmena a part per què ja estat la manera com s'ha donat difusió o les grans obres artístiques abans de l'existència de la fotografia. De gravat a l'igual que en fotografia trobem dues modalitats:

1. Gravat de reproducció: Copia una obra original. Al peu del gravat es fa s'indica el nom de l'obra i l'autor originals i el nom del gravador.
2. Gravat de creació: Creu una obra original que esdevindrà seriada.

• Xilografia: La matriu és de fusta i el dibuix ha d'estar-hi en relleu
• Gravat en relleu: Sobre la matriu de coure s'incideix amb un instrument punxós (burí) o amb àcids (aiguafort).
• Litografia: Matriu de pedra.
• Serigrafia: La imatge s'obté en transferir un color a través d'una matriu de seda.
• L'esgrafiat: Tècnica per transferir un dibuix a un mur o tela a partir de plantilles o matrius.